5/4/10

Mirada perdida


"Desde que era pequeño, me iba al comedor y miraba por la ventana. Veía las luces de las otras casas a lo lejos e intentaba ver alguna persona, y pensaba si alguien sabría que estaba pensando en ellos. Siempre me preguntaba si alguien estaría haciendo lo mismo. Quizás es que siempre he captado todas las sensaciones conocidas y desconocidas , y ver a lo lejos en la noche esas ventanas y esas sombras de persona, formaba parte de ese problema. Sufría porque deseaba que alguien tuviera esa sensación. Soy como un agujero negro que absorbe todo, todo, todo. ¿hay alguien ahí? estoy en la noche mirando por la ventana ¿Ahí alguien ahí? " Wizard

15 comentarios:

Elfreelang dijo...

Sí ,sempre, hi ha algú ,encara que no el puguem veure ni tocar o que la imatge borrosa es confongui i amagui en les ombres de la nit sempre hi ha algú....s'ha d'anar amb compte amb absorbir-ho tot....s'ha de filtrar ....Wizard...compte amb els forats negres engoleixen depresa...la sensibilitat sí és massa pot fer-nos mal...cuida't de posar filtres!

Laura T. Marcel dijo...

Jo també estic aquí mirant per la finestra. Tots deambulem pels llocs buscant llumetes...

Carme Rosanas dijo...

Sí, sí que hi ha algú, wizard, sempre hi ha algú...

L'Elvira té raó, vigila en absorbir massa, recorda't dels filtres!

◊ dissident ◊ dijo...

Jo sempre m'he considerat voyeur, Wizard. M'agrada molt veure als altres sense que sàpiguen que els mire, i pense que moltes vegades jo també sóc observat d'amagades. No estàs sol. Crec que tots intentem imaginar el que fan els altres. Respecte a xuclar-ho tot, no deuries. La capacitat de la ment humana és limitada. No carregues més del que siga estríctament necessari.
Una abraçada des de l'altre costat de la pantalla del PC. Has pensat què fem els que estem darrere del PC contestant el teu post?

Len0re dijo...

Estem açi wizard, molts com tu, que mirem per les finestres i ens fiquem, en les situacions d'altres persones. Una persona, una història diferent que contar.
Petons

maria dijo...

Quina foto^-^uauu!
Mirant el cel, t'hi pots perdre^-^.

Pilar dijo...

Siempre hay alguien, Wizard. Los que buscamos más allá de la ventana y los que comparten espacio con nosotros.
Pero solo a veces, somos capaces de ver sin ser vistos y oir sin ser oídos...Si nos lo proponemos.

Pilar dijo...

Se me olvidó decirte que me encantó encontrate en el cielo que nos muestras. Es gratamente increible lo que hay allí.

silver´s moon dijo...

Yo también miraba a las casas y cuando veía luz intentaba imaginarme quién había dentro, como serían sus vidas.... aaiiinnss maravillosas mentes infantiles llenas de imaginación.

Besitos

fanal blau dijo...

Sempre hi ha algú, Wizard! Sempre algú ens acompanya, sense haver d'absorbir-lo ni d'absorbir-ho tot.
Una abraçada amb la persianes obertes perquè vegis que hi sóc!

josef dijo...

Es bueno captar sensaciones. Pero sobre todo es muy bueno tener la sensibilidad para hacerlo.
Besos!

Virgi-Niamh dijo...

ya sabes que siempre hay alguien...algunos estamos siempre...;) A veces invisibles, a veces silenciosos,pero presentes...

Assumpta dijo...

Holaaaaaaa!!!... Ara jo he vist la llumeta de la teva finestra... ;-))

Unknown dijo...

Yo siempre miré más lejos, y me perdía en locas ensoñaciones atemporales y plenas de vida que tejía mi fantasía. Buen relato, y un abrazo.

Madison dijo...

Siempre hay alguien, a veces quien menos piensas; puede que sea quien tu deseas en silnecio que se fije y piense en ti...
El caso es que en todo momento somos importantes para álguien y viceversa